2025- El Caserio - forumabello_cat

Presentació.-

Ens trobem davant de l’obra que va fer veure a crítics i públic en general la grandesa del mestre Jesús Guridi. Altres obres anteriors com Mirentxu o Amaya van gaudir d’un cert èxit però van ser injustament oblidades. El Caserío, la primera sarsuela del mestre Guridi, és una obra aclamada per músics i seguidors de la sarsuela però que malauradament es programa poc sobretot per la seva complexitat musical. L’estructura de la sarsuela és l’habitual amb “preludios”, “intermedios”, “romanzas”, “concertantes” i parts corals però el característic d’El Caserío, com no podia ser d’una altra manera, és l’ús de melodies i ritmes propis del folklore basc com el “Zortziko” o l’”Espatadantza”. És difícil destacar números musicals, el cor inicial, la “romanza de Santi”, el pròleg del segon acte, la cançó de José Miguel, el duet d’Ana Mari i José Miguel entre d’altres són fragments que formen part regularment de concerts i espectacles lírics.

La sarsuela narra els intents del “tio Santi” per enamorar els seus nebots José Miguel i Ana Mari i així no haver de dividir l’herència, el caserio Sasibill i assegurar-se que els dos tindran un futur junts. José Miguel vol viure la vida lluny d’obligacions i Ana Mari vol fer feliç el seu tiet Santi que l’ha acollit després de quedar-se orfe. Els personatges còmics Txomin, Inosensia, Eustasia i Manu complicaran una mica les coses i Don Leoncio, el capellà de l’aldea, acabarà d’embolicar l’argument.

“El caserio” és una obra de costums bascos en la qual al voltant de la casa de camp, en què es reuneix tot el concepte ampli i familiar del basc, es desembolica una trama amorosa senzilla però sentida, els cants populars, la seva música, els seus balls i els instruments típics bascos, juntament amb la seva parla característica, són utilitzats en l'obra amb un gran encert.

Santi, home madur, viu en el seu caseriu envoltat dels seus treballadors i de dos nebots.

Ana Mari i José Miguel, encara que aquest últim, pilotari de professió i jove mundà, s'absenta amb freqüència del caseriu. Santi és un de tants bascos que salin joves de la seva terra tornen a ella, després de grans esforços, a gaudir d'un descans ben guanyat i d'una riquesa aconseguida amb veritable sacrifici.

Abans de sortir de la seva terra, Santi va estar enamorat d'una jove, que al seu retorn va trobar casada amb el seu germà i del matrimoni del qual és fruit Ana Mari, que, en quedar òrfena. Santi va recollir amb si i a la qual tractava com a una filla. Per a aconseguir la continuïtat familiar que tanca el caseriu basc. Santi busca una solució en què es casin José Miguel i Ària Mari, més el primer és home alegre que no pensa a casar-se.

En vista d'això, Santi anuncia que pensa casar-se, sense tenir encara triada núvia, la qual cosa produeix en José Miguel la contrarietat consegüent, perquè pensa que amb això pot perdre l'herència del seu oncle; en canvi a Ana Mari li sembla bé i accepta el projecte del seu oncle. Ana Mari està enamorada de José Miguel, però aquest no fixa en ella la seva atenció. Per a evitar el casament del seu oncle. José Miguel anuncia a Ana Mari que es dedicarà a enamorar a les joves que aquell triï per núvia.

Llavors Ana Mari s'ofereix com a futura esposa del seu oncle, la qual cosa serveix per a encendre en José Miguel un veritable amor per ella. Santi, que ve retardant les noces precisament perquè s'adona de la renúncia que fa Ana Mari als seus propis sentiments, fa venir a José Miguel, el qual ofereix el seu afecte a Ana Mari amb renúncia de tot dret a l'herència del seu oncle, la qual cosa fa que aquest s'adoni que tots dos nebots es volen i cedeix Ana Mari a José Miguel.