1994- Cançó d'amor i Guerra

Música de Rafael Martínez Valls

Llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora

Estrena a Mollet del Vallès (Barcelona).
Teatre Municipal de "Can Gomá" el 21 de Maig de 1994.

L'Argument

El llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora situa l’acció dramàtica durant l’any 1793, quatre anys després de la Revolució Francesa, en un poble del Vallespir, comarca de la Catalunya Nord annexionada a França arran del tractat dels Pirineus (l959). Més enllà del context polític i social, la trama argumental ens recorda la d’altres sarsueles. Una pobra noia ha de renunciar a l’home que s’estima i, per imposició social i familiar, es veu obligada a casar-se amb el cacic del poble. Al final, perd, triomfa l’amor, l’home ric queda desemmascarat, el poble descobreix la seva roïnesa i la pobra noia pot ser pretesa per l’home que estima.

L’amor, però, es presenta en posició a un altre tema, el de la guerra. Guerra d’interessos socials, econòmics i polítics. Guerra entre els pretendents de la pubilla. Guerra entre les velles idees de l’antic règim i els nous ideals de llibertat, igualtat i fraternitat sorgits de la Revolució francesa. Guerra entre els interessos de la noblesa terratinent per mantenir els seus privilegis i els de la burgesia que vol liberalitzar l’estructura socioeconómica. Guerra entre les idees provincianes i les idees urbanes.

Aspectes musicals

El seu tractament musical és el propi de les obres d’aquest gènere: a partir d’un llibret del tot costumista, ja que havia de connectar amb el públic, la música agafa aires populars i temes fàcilment reconeixibles per al públic no avesat a la música simfònica. Així doncs, ens trobem com a tema del preludi del segon acte les Muntanyes del Canigó i una sardana com a romança de presentació de Francina, la conegusissima Sardana del Vallespir que va fer tant popular Salomé a l’època dels 70.

Amb tot, Martínez Valls aconsegueix una obra de gran espectacularitat i gran descàrrega emotiva amb els mínims elements formals i sense grans desenvolupaments temàtics. Cançó d’amor i de guerra aconsegueix el seu propòsit, gràcies a l’encert dels llibretistes que saben donar el sentiment nacionalista i l’autodeterminació d’una manera tant subtil, desplaçant l’acció a un país veí i a una altra època, però que no es pot deixar de relacionar amb una realitat més propera.

L’Escenografia

La proposta escènica obeeix a una tasca de síntesi, amb la intenció d’allunyar-nos deliberadament del barroquisme i de reduir els elements de l’escena per tal de potenciar l’efecte escènic en un marc simplificat. El primer acte descriu una farga amb el seu pati. El treball del forjador n un ambient tancat, ennegrit per l’acció del foc i del ferro. El segon acte, però, obre l’escena a un espai exterior coronat pel perfil de les muntanyes nevades del Pirineu. El fons negre del primer acte queda substituït pel ciclorama que ofereix una profunditat al paller del primer terme, al camp del Vallespir.

El Vestuari

La indumentària, influenciada per la moda francesa, és una manifestació dels esdeveniments socials, econòmics i polítics que trenquen amb el passat tradicional i suprimeixen l’ús d'ornaments superflus. Els colors són sobris, però alhora sensuals. Els tons són neutres, de la terra, matisats fins a tonalitats més tàctils, de la pell del cos. Teixits compactes i acabats senzills i naturals.

Cançó d'Amor i de Guerra - Galeria d'Imatges

Fòrum Abelló, amsm. Cançó d'amor i de guerra. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Mayo de 1994. Con Pere Jové.

'Evocació del Pirineu' de Cançò d'amor i de Guerra
Eloi : Pere Jové

Fòrum Abelló, amsm. Cançó d'amor i de guerra. Teatre Municipal "Can Gomà" de Mollet del Vallès. Mayo de 1994. Con Isabel Cano.<br />

Cançó d'amor i de guerra. Sardana del Vallespir.

Francina: Isabel Cano.

Fitxa Tècnica
Interpretada en els papers principals per:
Personatges	Veu	Interpretes
Francina	Soprano	Isabel Cano
Eloi	Tenor	Pere Jové
Avi Castellet	Barìton	Joan Antoni Salom
Catrina	Tiple còmica	Maria Pi
Baldiri	Tenor còmic	Àlvar Yáñez
Horaci	Tenor còmic	José Antonio Pinedo
Mestre Andreu		Josep Elizalde
Ferran		Manel Piñero
Batlle Ridau		Pedro Castaño
i la coral, grup escènic i orquestra titular de la companyia
Direcció musical	Enric Azuaga
Direcció escènica	Marta Busquest
Disseny Vestuari	Mercè Betrán
Disseny Escenografia	David Pinedo
Coordinació general	Joan Antoni Salom